2/5/06

Isleños

Creo que para dejar de hablar de lo bien que lo pasamos en la Isla el año pasado, lo mejor que podemos hacer es volver éste.
Dónde se hace poco y se recibe mucho, dónde las pocas prisas viven con las muchas ganas.

Aunque al final mezclaremos las anécdotas de tantos años como mezclamos las escenas de las películas de James Bond.


Y para rematarlo, podríamos volver juntos a la Isla de más allá.
Mientras vosotros buscáis minas, barcos hundidos y falta de expresionismo en las pinturas, yo puluraré por ahí cerca.

5 comentarios:

Anónimo dijo...

Fumanchú, ¡no dejes de pulular!
Cualquier momento es bueno para perderse en una isla, del más allá o del más acá (¿qué importa?)

Besos estivales! Se acerca el verano, se acerca... ;)

(Jungle Boogie)

Anónimo dijo...

una escapada fantàstica. ja us imagino a tots tres, sense responsabilitats, sense preocupacions; tan sols fent una partida mentre el trecer mira cap a l'horitzó prenent-se un "aparitiu" (diguem-li així) típic de l'illa... i jo quedant-me aquí... quina enveja! hauré d'anar-hi amb els meus "nens".
Nur

Anónimo dijo...

Jo potser hem depilo amb la motosierra i m'apunto a la visita de l'illa.

Anónimo dijo...

És fantàstic tenir una illa a l'horitzó per poder-te perdre en ella. I si és amb algú millor, no?
Les anècdotes són com els bons amics, que t'apareixen de tant en tant, t'acceleren una mica el cor, però mai et preguntes quan temps fa que els coneixes.

Teo Perea dijo...

tens més raó que un sant, com sempre, Sparrow.

Lo dicho, si me pierdo buscarme en una isla, me encontraréis siguiendo el sonido de la motosierra mientras persigo nuruegas por las playas. jeje!

Seguidores

Archivo del blog