Voy a probar de dejar tanta prudencia a un lado y pensar que no para todo hay una segunda, tercera o XXIIV oportunidad.
Y a ver que tal así.
9 comentarios:
Anónimo
dijo...
Bona reflexió, Fú. És el que en dirien perdre el tren, no? I tal com està la Renfe, si perds el teu tren potser no en passen més. Però sigues optimista perquè sempre pots agafar el bus... o còrrer darrera la fulla desitjada!
Home... la prudencia et paralitza al sofà i fa que no visquis res de res. L'altre opció "la osadia" et fa viure coses, et fot en problemes i camines i camines sense posibilitats de tornar al punt de partida... I qui et pot dir que es millor? Si ets capaç d'asumir les consequencies del que vindrà, les dues opcions son igual de bones o de dolentes. Si al final, amic Fú fem el que fem, sempre fotem la pota fins al coll. Anims
¿Persiguiendo una quimera? humm... necesitas una red más grande, para así pillar, sino esa que buscas o persigues, alguna que otra más que pueda centrar más tu interés. No sé, Sócrates sabría mejor que decir en estos casos, pero perdí su número de móvil. :s
així m'agrada Fu, adios a la prudencia! T'espero a la sala de dalt amb el troncomóbil-caminador-tuneado, cubata en mano i George in the Jungle arrasando con todas (prudentes, intrépidas y osadas sin prejuicios) per a amenitzar una bonica sessió d'aquellos chalados en sus locos cacharros...fiuuuuuu fiuuuu!...si hem de cagar-la de totes maneres Fu, pues que sea quitándonos lo bailao.
La prudencia tiene forma de fresa, ya que es in-nata.. nadie comprueba la profundidad del río con ambos pies. Pero qué te voy a contar a ti, marinero de agua dulce como tus escritos.
9 comentarios:
Bona reflexió, Fú. És el que en dirien perdre el tren, no? I tal com està la Renfe, si perds el teu tren potser no en passen més. Però sigues optimista perquè sempre pots agafar el bus... o còrrer darrera la fulla desitjada!
ben fet, sí senyor.
vint-i-quantes vegades?
Home... la prudencia et paralitza al sofà i fa que no visquis res de res. L'altre opció "la osadia" et fa viure coses, et fot en problemes i camines i camines sense posibilitats de tornar al punt de partida...
I qui et pot dir que es millor?
Si ets capaç d'asumir les consequencies del que vindrà, les dues opcions son igual de bones o de dolentes.
Si al final, amic Fú fem el que fem, sempre fotem la pota fins al coll.
Anims
¿Persiguiendo una quimera? humm... necesitas una red más grande, para así pillar, sino esa que buscas o persigues, alguna que otra más que pueda centrar más tu interés. No sé, Sócrates sabría mejor que decir en estos casos, pero perdí su número de móvil. :s
Ánimo Fú.
així m'agrada Fu, adios a la prudencia! T'espero a la sala de dalt amb el troncomóbil-caminador-tuneado, cubata en mano i George in the Jungle arrasando con todas (prudentes, intrépidas y osadas sin prejuicios) per a amenitzar una bonica sessió d'aquellos chalados en sus locos cacharros...fiuuuuuu fiuuuu!...si hem de cagar-la de totes maneres Fu, pues que sea quitándonos lo bailao.
un petonàs intrèpid
Las maravillas se consiguen agarrándolas al vuelo... oui!
muak!
poco a poco pierdo prudencia, de momento ya he perdido la 'p', ahora tengo mucha rudencia (estoy rudo, rudo!! ggrrrhh!! jaja!)
Troto arriba y abajo con mi troncomóbil-caminador-tuneado (porque el sofá me escupe!) intentando coger el tren al vuelo con una red kilométrica.
XXIIV = veinticatorce o cualquier cifra imposible.
muak, muak!!
La prudencia tiene forma de fresa, ya que es in-nata.. nadie comprueba la profundidad del río con ambos pies. Pero qué te voy a contar a ti, marinero de agua dulce como tus escritos.
Colibrí.
hoy puede ser una gran dia,
planteatelo asi!
Publicar un comentario