25/6/06

Si la vida es sueño



...y puestos a soñar, que sea en cosas bonitas.

Y por la mañana, nos lo podemos explicar todo sin ahorrar detalles,con generosidad... derrochando, que los sueños son dos días!

20 comentarios:

Anna dijo...

Eixa personeta, té una mar al fons. Això vol dir que el dibuix només és un simulacre, perquè aquestes nits només ha tingut que festa baix de sa casa...

Això sí, el sol ja ha eixit, si ara pot dormir dependrà dels guiris, que també en son...

I si no pot dormir...que vinga i farem una volteta, que ací també és impossible. Açò no és cap selva, és una jungla.

Bona nit!

Teo Perea dijo...

jaajja!! ens creuem pensaments, anna!!... hummm!! sobredosi de xocapics??

dulces sueños!!

Anónimo dijo...

... i aquesta nit tindré somnis de colegues: que compartim birres i "rises" a la barra d'un bar. I que torno a recordar Faiminos y Cansados, pizzes, pelis i marcas del oso a llocs prohibits i d'altres surtides de mare d'ara fa un temps. I si no es així, si aquesta nit al final surten diferents aventures, tampoc pasa res, jo ja tinc el bitllet pel dia 13 de juliol i se que el que vindrà amb Fumanchús Sparrows i altres, serà genial!!

Anónimo dijo...

Si la vida es sueño... todos a dormir! (que no veas lo que me cuesta a mí levantarme cada mañana!)
Firmado: ZzzZZzzZZzzZ

Teo Perea dijo...

en serio Carlus? et tindrem per aqui tot l'estiu? ole ole!! que micumaco cruza el charco per veuren's!!.
Ara, que començo a sospitar que el veritable motiu de fer aquests viatges transoceànics és la teva mandra per portar jerseis i abrics... que llega el invierno, pues cambio de continente y sigo en samarreta!! no sabes tu ná!!
...per cert, com porten el mundial allà... suposo que no es parla d'unaltre cosa... (deus estar d'un agobiat!! jajaj!)


ZzzZZzzZZzzZ, nunca ha existido una Gavilana más dormilona que tú, si por ti fuera, la vida seria sueño y el sueño... eterno!!

i parlant de son i dormir poc... com van els mosquits, anna?? encara no et deixen dormir? aaiii aquests mosquits del Turia, que són grans com sofàs de família numerosa!!

Anna dijo...

Eh, eh! Poca broma...si només foren mosquits...Jo parle de coses molt pitjors...

I clar, insonoritzant no és suficient. Quan prenen confiança et perden tant el repecte que es passetjen pel llit fen-te companyia.

Anit en foren 7 o 8. Fins que em vaig cansar i vaig pirar al fons nord.

Quin fàstic!!! :(

Anónimo dijo...

Doncs per aquí encara no s´han possat guerreros els mosquits, ni el bichos en general. Solamente patim la invasió de formigues al moble on possem les galetes.

Ja ho sabeu, la chancleta es l´arma més terrorífica pels bitxos aquest. Jo els deixo ben enganxadets els que enganxo, per que s´ho pensin dues vegades els altres. :s

Anónimo dijo...

oe oe oeeee! Estem preparats per la invasió argentina! I encara que ho sembli, no parlo de futbol. Allende los mares hi ha una gent a punt de venir cap aquí. Benvinguts a la terra d'estatuts, tres per cents i aperitius a les terrassetes (ja ja, em quedo amb això últim!)

Jo ara fa molt de temps que no travesso les grans aigües. I no sé quan podré tornar a fer-ho, perquè a part d'aquests viatgers estem esperant per finals d'any una convidada que es quedarà per molts anys. Es dirà Minerva i ja me l'estimo com si fos meva!!!

Anónimo dijo...

a mi m'encanta somiar, i dormir, és clar; el que em fot és que els mosquits m'amarguin la nit, perquè jo no ser què collons els hi he fet, però sempre m'ataquen a mi i mai al del costat.
Nur

Anónimo dijo...

Els millors són aquells que et piquen de nit i et fan una fava de 2 x 2 cm. Seran mosquits mutants? A més, al dia següent, quan arriba la nit, la picada es torna a despertar com si notés la presència del seu amo volador...

Anna dijo...

Cert, cert, cert Nur. Jo ja els tinc dit als amics que quan hajen d'anar d'acampada que no s'obliden de portar-me en subsitut a l'autan. He arribat a estar dormint amb 9 persones i només em piquen a miiii!!!!

Sparrow, enhorabona!!!! :oD qué bonic!!

Anónimo dijo...

Pues yo tengo un truco para eso de los mosquitos. Y me funciona... a veces. Para situarse, 2,35 de madrugada, yo en pelotas, él psssssssss. Me levanté a ciegas, abrí la puerta de la habitación, todo a ciegas, pisé algo muy desagradable (un enchufe de los gordos) y grité uaau!!!, demasiado alto por lo visto. Mi hermana en la habitación de al lado, durmiendo. Abrí la luz del pasillo. Suelo hacer esto para que los mosquitos vayan a dónde la luz. Ahí esperé, a la pata coja, con un dolor horroroso. Un minuto suele ser suficiente para que piquen y salgan de la pieza. Allí apareció, la vi, era mi hermana que había notado algo raro. Ahí hice equilibrios, a la pata coja y con las manos en las pelot.... Luego me acosté de nuevo, medio asustado, y ahí seguía, pssssssss, me tapé hasta el cuello. Pasé un calor. A la mañana, me levanté de sudado!!! O... fue todo un sueño?

Teo Perea dijo...

una nena, Sparrow!!! que bien!! el que la teva dona i jo volíem!! jajaja!! Felicitats!!! (jajaj!! ja imagino la babilla brotant de la teva boca amb més cabal que les catarates d'Iguazú!!)
si t'acostes a la panxa de la teva Jane, susurra-li a la petita Minerva que el seu tiet no de sang Fumanchú, l'adorarà com a una diosa romana.

aaaaiixxx, que de tant llegir sobre mosquits i bitxos gegants que es passegen pel llit, em pica tooot!! (sort tenim de gent com la Nur i l'anna que tenen la sang més dolça que els ositos de gominola i s'els queden tots per a elles, egoístes!!)

Usuario anónimo (¿?), me he reído mucho con tu particular sueño de una noche de verano mosquitera!! (ya eres consciente de que puedes haber traumatizado de por vida a tu hermanita?)

...y hablando de usuarios anónimos... Sr. Pinkertone, se perfectamente que andas por ahí, leyendo en plan furtivo desde detrás de un matorral, da la cara pequeño Oompa Loompa!!

Anónimo dijo...

Hola niño destroyers, los Oompa Loompas siempre hemos sido muy discretos y trabajadores. Solo nos arrastran las hipnóticas ondas sonoras para lucir nuestras bellas coreografías.
Por el momento permanezco tras el matorral, cazando mosquitos del tamaño de un perro!!

Teo Perea dijo...

está bien pequeño Oompa Loompa, quédate en tu escondite si quieres, pero que sepas que todos te vemos!

...es cierto el rumor de que con tu nuevo trabajo vamos a tener entradas de por vida en infinidad de conciertos y festivales?? jejej... si no es en el backstage, como tú, no me interesan, jejejii!!

espero verte muy pronto hermano perro!!!

Anónimo dijo...

pues sí querido guarriperri. tus órdenes son mis deseos. te veo en mi próximo viaje astral.

Anónimo dijo...

Voleu veure la primera fotografia d'una deesa? Je je, és la Minerva que sembla que ha sortit al seu pare. Je je je

Anna dijo...

Jajaja!!! Qué bona!!! Ves amb comte, perquè si la deixes solta, en sé de molts que te la segrestarien encantats...

Però els nens no venien amb un pa sota el braç??

Anónimo dijo...

molt bona la foto sparrow, faria bona parella amb el meu Enric que també li va molt tot el tema música, sobretot la bateria.
nur

Anónimo dijo...

El més difícil va ser fer-li empassar la guitarreta a la meva Jane. Ara se n'alegra, perquè és millor que un reproductor mp3. Diu que toca molt bé, però només la sent ella...

Seguidores

Archivo del blog