Doncs sí. Les meves finestres també estan amb tu: uuuuuuuuuuuuuuuuhhhhh!! uuuuuuuuuuuuuuuuuhhh! i a cada cantó de la ciutat més huuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuh!!! amb pols i cendra.
Un dia decidí aligerar los pies y colocarme una vela a la espalda, desde entonces me da igual de donde sople el viento y su intensidad, siempre voy con viento a favor!pa chulo yo! Este Fu espabila a mi yo filofofico!
Volare oh, oh cantare oh, oh nel blu dipinto di blu felice di stare lassù e volavo, volavo felice più in alto del sole ed ancora più su mentre il mondo pian piano spariva lontano laggiù una musica dolce suonava soltanto per me
Totalment d'acord amb en Bombardino. És una galeria que algun dia estaria molt bé veure-la fisicament. No sé, un llibre, una expo... Un sopar i ens els ensenyes amb la intimitat d'una truita de patates... !
bombardino & sparrow, poc a poc i amb paciència, estic alicatant-me el pis amb llaunes buides de tonyina. Serà el Guggenheim del Maresme! esteu convidats a la inauguració... però porteu truita de patates! ... i limoncello, no sigui que es presenti en micumaco amb la seva mandolina!!
... pero Raúl, ¿la vela es para soplarla o para dormirla? es que no me aclaro! (que grandes los payasos de la tele! Gabi, Fofó, fofiko y finikito!!)
i parlant de bufar... anna, a la teva ciutat no sé si el vent bufa o far por!! jej!! huuuuuh!! (i com no vols cendra amb la rara afició que teniu per cremar les coses?). Espero que t'ho hagis passat d'alló més bé, quina enveja!!
...cualquiera diria que hemos imaginaou juntos, Gavilana de los pareos... ;P
NEN, avisa'm i si en micumacu porta la mandolina, m'apunto amb el bombardino, aixçi el teu pis més que el Guggenheim, semblarà little italy! Ah!! io tutto lo ricordo!
12 comentarios:
Doncs sí. Les meves finestres també estan amb tu: uuuuuuuuuuuuuuuuhhhhh!! uuuuuuuuuuuuuuuuuhhh!
i a cada cantó de la ciutat més huuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuh!!! amb pols i cendra.
Un dia decidí aligerar los pies y colocarme una vela a la espalda, desde entonces me da igual de donde sople el viento y su intensidad, siempre voy con viento a favor!pa chulo yo! Este Fu espabila a mi yo filofofico!
...pero siempre nos quedará la imaginación para volar bien alto! ;)
Nen!! quinq passada de dibuix. T'estas superant tant que això més que un bloc comença a semblar una galeria, nen!!
seran les grenyes, no ho sé
Volare oh, oh
cantare oh, oh
nel blu dipinto di blu
felice di stare lassù
e volavo, volavo felice più in alto del sole
ed ancora più su
mentre il mondo pian piano spariva lontano laggiù
una musica dolce suonava soltanto per me
Totalment d'acord amb en Bombardino. És una galeria que algun dia estaria molt bé veure-la fisicament. No sé, un llibre, una expo... Un sopar i ens els ensenyes amb la intimitat d'una truita de patates... !
bombardino & sparrow, poc a poc i amb paciència, estic alicatant-me el pis amb llaunes buides de tonyina. Serà el Guggenheim del Maresme! esteu convidats a la inauguració... però porteu truita de patates! ... i limoncello, no sigui que es presenti en micumaco amb la seva mandolina!!
... pero Raúl, ¿la vela es para soplarla o para dormirla? es que no me aclaro! (que grandes los payasos de la tele! Gabi, Fofó, fofiko y finikito!!)
i parlant de bufar... anna, a la teva ciutat no sé si el vent bufa o far por!! jej!! huuuuuh!! (i com no vols cendra amb la rara afició que teniu per cremar les coses?). Espero que t'ho hagis passat d'alló més bé, quina enveja!!
...cualquiera diria que hemos imaginaou juntos, Gavilana de los pareos... ;P
¿Una inahuguración selvática? Me apunto, no olvides silbar y sirepoppins se presentará allí rauda tan rauda y veloz como la ventolera permita.
Pd: me gusta que pases a verme :-P
pues entonces pasaré más a menudo Sire, silbando y con espumilla en el bigote! ;)
remolacha azucarera
Ni yo mismo podría fumar con tanta elegancia dentro de un huracán.
NEN, avisa'm i si en micumacu porta la mandolina, m'apunto amb el bombardino, aixçi el teu pis més que el Guggenheim, semblarà little italy!
Ah!! io tutto lo ricordo!
Publicar un comentario